La mentira es la palabra más dura de la dialéctica humana, es el intento de convencer... o enunciar algo que a su vez el interlocutor sabe que es falsa.
Es de saber popular... que toda persona miente en su niñez... alguna vez a sus padres incluso en temas cotidianos o de menor trascendencia, por lo tanto uno tiene la conciencia "tranquila" o al menos siente poco remordimiento por hacerlo.
Pero cuando crecemos y "maduramos" es cuando la personalidad se reafirma y se deja plasmado en todas nuestras relaciones sociales, la verdadera humildad en uno mismo.
Por que el hecho de mentir... en el fondo es perder todo orgullo para rebajarse a la ultima regla de la dialéctica, la más opuesta a la "verdad"(o decir verdades) por lo tanto si buscamos siempre trasmitir verdades pera llegar a conclusiones, la persona que miente se queda atrasada en este proceso... dejado en entredicho su (I)racionalidad
En el fondo... las verdades absolutas no son más que la acumulación de verdades relativas... sumadas , pasan del salto cuantitativo al cualitativo como bien decia Engels.
Cada verdad nos da un paso hacia el conocimiento...
y cada mentira.... un paso hacia la ignorancia
(si no sabemos qué/quien somos, como vamos a poder relacionarnos a partir de esto?)
....
9 comentarios:
Com sempre, m'agrada el que has escrit. ;)
Però tio, actualitza amb més freqüència, que tens açò abandonat!
:P
La principal qualitat de l'ésser humà, al meu entendre és la capacitat de mentir i de modular el discurs, adaptant-lo a les circumstàncies.
Com va dir Marx a Tesi sobre Feuerbach, "són els homes els que amb la seua acció fabriquen la pròpia realitat, així doncs veritat o mentida són sols representacions dialèctiques de la realitat la valorització o desvalorització dels termes en veritat o mentida és purament escolàstica"
És a dir, el judici sobre veritat i mentida és purament valoratiu i poc té a veure amb tot allò que entenem per materialisme.
No puc estar més d'acord amb la valoració feta per Marc, precisament la realitat social sorgeix a base de transformacions de caràcter antròpic i no es deriva de manera lògico-deductiva a partir de principis universals.
Els conceptes de veritat i mentida, són, citant a Nietzsche, propis de cada individu, i sota el meu punt de vista ben díficils d'extrapolar.
Si el marxisme pretén definir de manera taxativa els límits valoratius entre veritat i mentida es limita a seguir els dictats de la filosofia neoplatònica i monoteista, a la manera que el lleó nietzscheà mata el Déu per ocupar-ne el lloc, conservant-ne intactes els valors.
El veritable revolucionari ha de crear els seus propis valors i superar els conceptes imposats, no perpetuar el sistema a través del seu llenguatge i distincions moralistes.
Salut!
aveces las mentiras sirven para no tener que dar explicaciones a alguien sobre un tema,del cual estamos seguros que no vale la pena discutir...ahorras tiempo,y mucha saliva!!aparte de esto,las mentiras te hacen aprender mucho mas de lo que tu cres,teniendo yo el valor de decirte que esto mismo lo es
Ha quedat clar, després de parlar en persona, que els deliris de dalt son producte de una "broma" xD.
Ja que com dedueix qualsevol persona, el text no parla en cap moment del entendiment del mòn a partir de les regles "dialèctiques"(vamos , res de materialisme), sino del sentit estricte del diàleg concret.
Exemple:
Premisa: "Me compre el abrigo ayer"
Podem traure d'aquest silogisme, que la persona ha comprat el objecte, aleshores si es veritat, ens aproximem al coneixement, i si es mentira, ens esta enganyant, per tant ens porta a la ignorància.
Res de revolucionari, o de veritats universals en l'ambit material tenen a vore amb el text.
Salut (L)
M'agrada prou el que has escrit perquè reflexa la manera en què la informació "poc veraç" ens arriba.
Però en el dia a dia veritat i mentida són sempre difícils de definir i mesurar, en qüestions valoratives, és clar.
No passa el mateix amb sentències que fan referència exclusivament a "fets", que com a tals no es poden negar. Ara bé, quan valorem ja no és el mateix, ni un mateix de vegades pot estar segur de si és veritat el que diu o diu que sent, de vegades és tan ambigu i canviant...
Per a que per a mi siga una valoració, creença... siga veritat, la negació del que crec ha de ser mentida, i en moltes ocasions eixa mentida(en sentit extramoral) per a un altre potser és la veritat al voltant de la qual giren les seues creences.
Ara bé, la veritat com a correspondència sí que és la que hem de buscar i descobrir quan ens l'amaguen...així que...ànims!!!
Un abraç sincer i veraç!!!
A mi m'agrada el que has escrit, a l'hora de dialogar si es vol aplegar a un objectiu cal gastar la veritat per a aplegar a l'objectiu de forma correcta, si gastem la mentida podem aplegar també al objectiu inclús de forma mes sencilla pero arrastrant-nos a enganyar als demes per a aconseguir el que volem de forma negativa.
per cert t'enllace el blog nahuel!
cuidat camarada!
El Penjoll. Premis Blocs Comarques Centrals 2008. Ja hi podeu votar...
Hui parlarem de El Penjoll, art de paraula, una revista autoeditada de Xàtiva i que ha convocat els premis Blocs Comarques Centrals del País Valencià, uns guardons amb els quals es vol premiar al món blogaire de les nostres terres.
Una iniciativa molt interessant i que en aquesta edició, a més de nosaltres, tenim com a representació comarcal a més de Els Blogs de La Safor, a Riuraus a La Safor, de un servidor; Independistes de La Safor; Fundació Casal Jaume I; Almoines Poble ; a la nostra companya Lucrecia de Borja i Bairén ; Pel Paisatge de Roger Cremades; Marta Insa. A tots ells, molta sort i a vore si ens cau alguna cosa!!!
Ja podeu votar a la web de El Penjoll, tot vot serà recompensat!! Fem força per que La Safor arribe ben alt!!
Publicar un comentario en la entrada