Lev Trotsky : Un dialèctic sense saber-ho

Trencant amb la meua habitual escriptura, i amb un intent de fer una autèntica declaració de principis amb la primera etapa del blog, posaré un article recopilat del llibre "en defensa del marxisme" de Trotsky.

Com sabeu , no soc gens partidari de les idees d’aquest filòsof/polític del segle XX, es més la meva posició es de recolzar les polítiques del període gloriós de la URSS, molt en contra de l’opinió de Trotsky, llavors faré una excepció amb un article que poc a veure te amb la crítica a l´URSS, a Stalin o al aparell de govern. Molt mes enllà Trotsky dona una explicació prou eloqüent i bàsica del perquè els revisionistes i capitalistes adopten les posicions filosòfiques adoptades en el segle XX (sobretot a Anglaterra) d’un excessiu empirisme i utilitarisme, i sense adonar-se acaben admetent la dialèctica(no el materialisme dialèctic marxista) com a part dels seus raonaments.

El text es prou tecnificat, però crec que per als lectors de la acadèmia marxista de Comas i demés pensadors els pots servir d’ajuda.

Sense més Nahuel.

7-2-2008

-----------------------

Cada home és un dialèctic, en major o menor mesura, i en molts casos sense adonar-se’n.

Tota ama de casa sap que fa falta sal per a donar un sabor agradable a la sopa, però que si en posa de més no hi ha qui es la menge. En conseqüència, una camperola analfabeta es guia, a l’hora de guisar la sopa, per la llei hegeliana del salt qualitatiu.

Podríem posar una infinitat d’exemples per l’estil, presos de la vida diària.

Fins als animals arriben a conclusions basant-se no sols en el sil·logisme aristotèlic, sinó també en la dialèctica hegeliana. Una rabosa sap que els quadrúpedes i els pardals són nutritius i saborosos. Davant d’un conill o una gallina el rabosot conclou: aquests animals són del tipus nutritiu i saborós... i es llença sobre la presa. Fa així un perfecte sil·logisme encara que la rabosa, supose, no ha llegit a Aristòtil. No obstant, quan el mateix rabosot es troba amb el primer animal més gran que ell, per exemple, un llop, conclou ràpidament que la quantitat pot convertir-se en qualitat i posa peus en polsegosa. Evidentment, les potes del rabosot tenen tendències hegelianes, encara que no en siguen força conscients. Açò demostra, de passada, que els nostres mètodes de pensament, es tracte de la lògica formal o de la dialèctica, no són construccions arbitràries de la nostra raó, sinó que expressen la naturalesa del sistema de relacions actual.

En aquest sentit, l’univers sencer està ple de “dialèctics sense saber-ho”. Però la naturalesa no s’hi deté. Abans que les relacions més profundes de la naturalesa es plasmessen en la consciència o el llenguatge dels rabosots o els homes, s’havia produït un desenvolupament no menyspreable. Després, l’home fou capaç de generalitzar aquestes formes de consciència i transformar-les en categories lògiques (dialèctiques), creant així la possibilitat de penetrar més profundament en el món que ens rodeja.

Fins ara, l’expressió més acabada de les lleis dialèctiques que prevalen en la naturalesa i la societat l’han produïda Hegel i Marx.

Tanmateix que Darwin no estava interessat en verificar els seus mètodes lògics, assolí empíricament (gràcies al seu geni) les generalitzacions dialèctiques més avançades en el camp de les ciències naturals. En aquest sentit, Darwin és, com afirmava en el meu anterior article, un “dialèctic sense saber-ho”. No obstant, no valorem Darwin per la seua incapacitat per a arribar a comprendre la dialèctica, sinó perquè, malgrat la seua manca de coneixements filosòfics, fou capaç de descobrir l’origen de les espècies. A Engels li exasperava l’estretor empirista del mètode de Darwin, encara que, com Marx, comprengué immediatament la gran importància de la teoria de la selecció natural. Darwin, per contra, morí sense tenir ni idea de sociologia marxista. Si Darwin hagués sortit en la premsa atacant el materialisme o a la dialèctica, Marx i Engels se li haurien enfrontat amb força redoblada, per a no permetre que la seua autoritat científica fos utilitzada per la reacció ideològica.

1939

-----------------------